domingo, 14 de junio de 2015

Literatura: 'Et donaré el sol', de Jandy Nelson

"La Jude és tota lluminositat i és simpàtica i graciosa i normal, i parla amb tothom. Jo parlo amb mi mateix. I amb la Jude, és clar, però amb ella sobretot en silenci, perquè és així com ens comuniquem."



Llibre: Et donaré el sol (I'll give you the sun, 2014)
Autor: Jandy Nelson
Editorial: Fanbooks
Gènere: Drama juvenil, no ficció, amor
Any de publicació: gener 2015
Pàgines: 384
Edició: tapa blanda 
Valoració: 8/10

De què tracta?
La Jude i el seu germà bessó Noah estaven molt units. Quan tenien tretze anys, en Noah era un noi aïllat que dibuixava sense parar i estava enamorat del noi carismàtic de la casa del costat. Mentre que la Jude, era una noia atrevida, es llançava de penya-segats i es pintava els llavis de vermell i parlava per tots dos. Ara, tres anys més tard, quan en tenen setze, la Jude i en Noah amb prou feines es dirigeixen la paraula.
Ha passat quelcom que els ha destrossat tràgicament… fins que la Jude coneix un noi arrogant i guapíssim amb problemes, i algú altre… Una força molt més imprevisible que entrarà a formar part de la seva vida. Els primers anys són la història que ens explica en Noah. Els de més grans ens els explica la Jude. Però allò que no veuen els bessons és que cadascú només té mitja història i que si poguessin retrobar el camí que els uneixi de nou tindrien l’oportunitat de refer el seu món. 


Què esperar d'una novel·la juvenil aparentment simple, sobre dos germans enredats en la ja tan típica família disfuncional i que s'alimenten de la ignorància i les mentides? Què esperar quan estem davant de dos protagonistes melancòlics i perduts, l'únic impuls dels quals és seguir sense mirar enrere, però mai sense oblidar el passat? Et donaré el sol em prometia ser una novel·la brillant que em deixaria sense paraules, que em faria plorar i riure al mateix temps, amb dos personatges únics plens de vida i sentiments ... i va encertar de ple.

Et donaré el sol m'ha arribat directe al cor, i és curiós perquè no és original ni de bon tros: en Noah i la Jude són dos bessons que porten anys sense parlar-se després d'haver més que units, portant una miserable existència mentre conviuen en silenci amb el seu pare, i tots dos intenten trobar una sortida a un fet inacceptable ocorregut en el passat. Fins aquí, és una altra novel·la juvenil més on les llàgrimes t'acompanyaran a cada pàgina. Però la Jandy Nelson va més enllà i crea una atmosfera única i inigualable a partir dels seus personatges, totalment rodons i perfectament construïts, amb una manera de sentir el dolor i l'amor que semblen, sincerament, reals. Arribats a aquest punt, descobreixes que no podràs desprendre't emocionalment d'uns personatges tan absorbent i devastadors com els de Et donaré el sol, i constates que la història és el de menys, que el que importa és el contingut, els que importen són en Noah i la Jude. Ells són els encarregats de narrar la novel·la, i a partir de les seves veus, que es barregen i s'esquitxen de les seves pròpies veritats i opinions, furguem amb frenesí entre el drama familiar i els problemes hormonals per donar amb la clau de la novel·la. I aquí torna a fer aparició la màgia de la pròpia autora, doncs encara que és un secret ensordidor, hem conviscut de tal manera amb els personatges, ens hem alimentat tant dels seus sentiments i les seves vides de paper, que a l'acabar la novel·la, som partícips de tot aquest món, a punt per ser reparat. 
La màgia de Et donaré el sol resideix doncs en la narració, en les veus del Noah i la Jude. És un drama familiar com tants d'altres, una família trencada per un fet indestructible del passat, però la Nelson ens el fa sentir com a propi gràcies a ells, dos joves que encara s'estan desenvolupant i plasmen sense escrúpols ni filtres tot el que senten des dels 13 als 16, al mateix temps que esperen esmenar els errors del passat. Crec que en la meva vida com a lectora no trobaré mai uns personatges tan sensibles i punyents com aquests bessons, sempre portant amb ells el turment d'un error, però sempre deixant un buit per a la felicitat. He de destacar novament la manera en que enamoren al lector, la manera en què l'autora sap combinar dues personalitats amb la seva escriptura, dues personalitats que de vegades et deixen sorda amb l'estridència dels seus pensaments o emocions, però que també et fan sanglotar perquè només volen donar per acabat el destí que viuen. Vaig quedar molt enamorada d'en Noah, sempre amb una imaginació plena de colors, ombres i llums, amb mil idees per a quadres, mentre que la Jude va ser una mica més desagradable per les circumstàncies, més reservada, supersticiosa i un tant cínica. Tots dos ens expliquen la història de les seves vides, alternant passat i present, però sempre deixant un forat a la informació per entendre per què són així. Però aquest procés, heu de completar-ho vosaltres. Perquè heu de llegir Et donaré el sol.

Et donaré el sol és brutal, és molt bo, potser no arriba a ser una obra mestra, però per descomptat és un punt de referència entre les novel·les de no ficció juvenils. Almenys, per a mi ho serà a partir d'ara. En Noah i la Jude són dos personatges tan propers i tan vius, tan plens de tot el que ens compon com humans, que els adoptes còmodament en el teu cor i els consideres un tros més de la teva pròpia existència, com la vida mateixa.

Amb la col·laboració de Fanbooks

2 comentarios :

  1. Tinc moltes ganes de llegir aquest llibre! Espero poder fer-ho aquest estiu, ja que tindré més temps per dedicar-me a llegir molts llibres, i que m'encanti tant com t'ha encantat a tu. Un petó! :)

    ResponderEliminar
  2. Hola! Me'l van regalar per Sant Jordi ja que havia llegit molt bones crítiques i encara el tinc al prestatge així que espero poder-lo llegir aviat. No coneixia el teu blog però em quedo per aquí ;) Un petó!

    ResponderEliminar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...